Energia Ones

Que és?

L'energia de les ones s'origina en darrer terme per l'acumulació i concentració de l'energia solar, ja que els vents que produeixen l'onada són causats per diferències de pressió per la radiació solar.

Les ones de més amplitud contenen més quantitat d'energia.

Les diferències en la intensitat del vent i per tant l'energia potencial continguda en les onades, junt amb altres factors geogràfics o econòmics, fa que certes localitzacions (Mar del Nord a Europa, per exemple) siguin les més adequades per aprofitar aquest tipus d'energia.

Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un pantà produïdes pel vent. L'ona més alta registrada mai va ser una ona de 34 metres al Pacífic el 6 de febrer de 1933.

Energia Maremotriu

Que és?
L'energia mareomotriu és un tipus d'energia hidràulica que s'obté a partir de les marees. Aprofiten l'ascens i descens del nivell de l'aigua del mar per fer moure turbines que accionen generadors elèctrics. Aquesta font d'energia encara no s'ha implementat de forma àmplia, perquè hi ha altres fonts d'energia que es poden aprofitar de forma més senzilla i econòmica.

La influència de la Lluna és molt forta, fins al punt que amb els canvis de marea es pot generar energia. Mostra com es pot obtenir electricitat amb l'aigua del mar.  La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra i l'astre més pròxim. La Lluna gira al voltant de la Terra i, alhora, la Terra i el seu satèl·lit giren al voltant del Sol.

Centrals:
Una central mareomotriu és una central elèctrica que utilitza l'energia de les marees per produir energia elèctrica. En una central mareomotriu, un dic separa una badia o estuari del mar obert. En pujar la marea, s'obren les comportes i l'aigua entra a l'interior del dic. A la baixamar, s'obren de nou les comportes i l'aigua torna a mar obert tot fent funcionar les turbines dels generadors elèctrics de la central.

Per obtenir un bon rendiment, aquest tipus de central només es pot construir en zones on les marees siguin prou intenses, amb una amplitud entre la baixamar i la plenamar d'almenys cinc metres. La central mareomotriu més gran del món és la de La Rance, situada a Saint Malo (França), amb una potència de 240 MW.

Energia Geotérmica

Volcans:

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos. L'ascens del magma succeeix generalment en episodis violents anomenats erupcions volcàniques a causa dels gassos interiors que l'empenten.

Aigües Termals:

Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre. Hi ha fonts termals a tot el món, en tots els continents i fins i tot sota els oceans i mars.

L'aigua que emana d'una font termal s'escalfa per la calor geotèrmica, és a dir, la calor del mantell terrestre. En general, la temperatura de les roques dins de la terra augmenta amb la profunditat. La taxa d'augment de la temperatura amb la profunditat es coneix com el gradient geotèrmic. Si l'aigua es filtra prou profundament en l'escorça, s'escalfa a mesura que entra en contacte amb les roques calentes. L'aigua de fonts termals a les zones no volcàniques s'escalfa d'aquesta manera.

Guèisers:

Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdica per una xemeneia especial.

La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma a Haukadalur, Islàndia; el nom prové successivament del verb islandès gjósa, que significa 'llançar-se amb fúria'. En anglès es diuen Hot springs.

La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable, que existeix, tan sols, en algunes parts del planeta, per la qual cosa són un fenomen bastant estrany. Existeixen prop de 1.000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone, Estats Units.

Centrals:

Una central geotèrmica és un tipus de central elèctrica que obté l'energia de la calor interna de la Terra. Per aprofitar aquesta energia és necessari que es donin temperatures molt elevades a poca profunditat. Només així és possible aprofitar l'aigua calenta o el vapor d'aigua generats de forma natural. Aquest tipus d'energia és útil sobretot per a calefacció i usos agrícoles.

L'energia geotèrmica és renovable i gairebé no produeix residus. Però el seu aprofitament està limitat a determinades zones geogràfiques i les centrals tenen elevats costos de construcció. En alguns casos, l'aigua extreta pot contenir substàncies tòxiques, com l'arsènic, això, unit a les elevades temperatures de l'aigua extreta, pot fer malbé els ecosistemes de l'exterior.

Energia Eólica

Que és?

L'energia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes. El terme eòlic prové del llatí Aeolicus, pertanyent o relatiu a Eól, déu dels vents a la mitologia grega. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales.

Actualment, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que l'eòlica genera al voltant d'1% del consum elèctric mundial, representa al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007).

Les instal·lacions i la producció d'energia elèctrica continuen augmentant. Així, durant el 2014, Dinamarca ha aconseguit un 39% d'electricitat d'origen eòlic. I a Irlanda un 18% el 2012.

Segons un treball publicat a la revista Nature Climate Change, el 2012 la civilització utilitza uns 18 TW d'energia eòlica. L'energia eòlica prop de la superfície podria proporcionar 20 vegades la demanda d'energia de l'any 2012 i les turbines ubicades a alta altitud en l'atmosfera, mitjançant estels, potencialment podria proporcionar 100 vegades la demanda d'energia de l'any 2012.

L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

Les noves instalacións sense aspes:

L'Energía Nuclear

Que és?

-L'energia nuclear és l'energia que uneix les partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

La reacció en cadena:

-Una reacción en cadena es una secuencia de reaccions en las que un producte o subproducte reactiu produeix reaccions adicionals.

Per exemple, la reacció en cadena del neutró en la fissió, un neutró amb un àtom fissionable causa una fissió resultant un nombre de neutrons que torna a causar altres fissions.


Residus nuclears:
Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat. Altrament dit, segons la llei estatal a Espanya, són tota mena de material o producte residual.

Els residus radioactius són residus que deixen anar radioactivitat. Altrament dit, segons la llei estatal a Espanya, són tota mena de material o producte residual.

Energia Solar

Que és?

L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a fins humans és renovable, ja que l'energia rebuda del Sol no canvia pel fet d'utilitzar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteeixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor és superior als 1000 W/m² a nivell de la superfície terrestre.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermèdies. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.

Térmica:

L'energia solar tèrmica és la utilització de la radiació solar per, en el cas d'una instal·lació domèstica, l'escalfament a baixa temperatura d'aigua (o eventualment altres fluids), destinada a l'ús com aigua calenta sanitària o calefacció. Addicionalment, pot emprar-se per a alimentar una màquina de refrigeració per absorció, que empra calor en lloc d'electricitat per condicionar l'aire.



Fotovoltaica:

L'energia solar fotovoltaica és una metodologia d'obtenció d'energia electrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques. És una font d'energia renovable que comptava, a final de 2012, amb una capacitat de producció de 100 GW, esdevenint la tercera font d'energia renovable més important darrere de l'energia hidroelèctrica i l'energia térmica.

Els forns solars:

Un forn solar és una estructura que usa energia solar concentrada per produir altes temperatures, usualment per a usos industrials. Reflectores parabòlics o heliòstats concentren la llum (d'insolació) sobre un punt focal. La temperatura en el punt focal pot aconseguir els 3500 °C, i aquesta calor pot ser usat per generar electricitat, fondre acer, fabricar combustible d'hidrogen o nanomaterials.

El forn solar més gran és el forn solar d'Odelló, situat a Font-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya, Catalunya del Nord), i va ser inaugurat l'any 1970. Empra un conjunt de miralls plans per recol·lectar la llum del sol, reflectint-la sobre un gran mirall corb.

Centrals Hidroelèctriques

Que és?
Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.

Tipus de Minicentrals: 
-Centrals d'aigua fluients
-Centrals d'enbalsament
-Centrals de regulació

Grans Centrals:
- Son la resta de les centrals.

Funcionament:
Aquí es pot veure una imatge d'esquema.



Yang tse:

És la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental, actualment conegut també com a Chang Jiang, que vol dir el Gran Riu. Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès, Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. A més a més, als països castellanoparlants, a França i Itàlia, es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de Xina: el riu Groc.

És el riu més llarg d'Àsia (6.300 km) i el tercer del món després de l'Amazones i del Nil i el segon de més cabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La seva conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.

El Iang-Tsé té més de 700 afluents; sent-ne els principals els rius Yalong, Min, Jialing, Tuo he, Han iFushui.



La presa de les Tres Gorges:

La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, a la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.

Amb l'excepció d'un elevador de vaixells, la presa, acabada, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012, quan l'última de les principals turbines de la planta subterrània va iniciar la producció. Cada turbina principal té una capacitat de 700 MW. El cos de la presa es va acabar en el 2006. Amb 32 turbines principals i dos generadors més petits (50 MW cadascun) per alimentar la planta, la capacitat de generació elèctrica total de la presa és de 22.500 MW.

El riu Nil:

És el riu més gran d'Àfrica, a més de ser considerat freqüentment el riu més llarg del món. Amb una longitud de 6.671 km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura al mar Mediterrani, flueix a través d'Uganda, el Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, Etiòpia i Egipte. El Nil té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica central, mentre que el Nil Blau sorgeix del llac Tana a Etiòpia.

La Reclosa d'Assuan:

La resclosa d'Assuan és el nom que es dóna generalment a les dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan), a Egipte, i que porten ambdues aquest nom.

La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan, fou construïda pels britànics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907. Va servir per emmagatzemar una considerable quantitat d'aigua per al regadiu. En general els llocs amb restes arqueològics pràcticament no van ser tocats.

La segona es va projectar l'any 1952, exactament després del cop d'estat de Nasser i, en un principi, estava previst que els Estats Units ajudarien a finançar la construcció però no va reeixir i el 1956 el govern egipci es va proposar continuar el projecte en solitari. Finalment va poder realitzar-lo amb l'ajuda de la Unió Soviètica que en plena Guerra freda es bolcà en l'ajuda.